IL·LUSTRACIÓ

El segle de les llums

«¡Sapere aude! ¡Tin el valor de servir-te del teu propi enteniment! Heus ací el lema de la Il·lustració [...]

Per a aquesta Il·lustració sols es requereix una cosa, llibertat; i la més innocent entre totes les que porten aquest nom, a saber: llibertat de fer ús públic de la seua raó íntegrament.»

Kant, 1784

La Il·lustració és un moviment filosòfic i cultural centrat principalment en el segle xviii. Normalment, es parla del període comprés entre l’inici del conflicte internacional per la successió al tron de la monarquia hispànica (1701-1714) i la revolució francesa, el 1789 —que portarà el final de l’antic règim—, passant per la revolució industrial, la revolució americana i el comerç amb Amèrica.

La Il·lustració és denominada igualment Segle de les llums, identificant la llum amb la raó, l’element que il·luminaria la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un instrument més per a adquirir que no per a posseir (sapere aude, libido sciendi).

El moviment era el fruit del progrés de la ciència i del pensament, que pretenien obrir la ment humana i apartar-la de la superstició i la tradició. Els procediments emprats per a conciliar allò positiu i allò racional van ser l’anàlisi i la inducció a través de formes sensualistes i empiristes. El rebuig als plantejaments tradicionals, dogmàtics i metafísics, unit a l’interés per les ciències, va portar a un extraordinari progrés tècnic, científic i humanista.

Els il·lustrats creien que la conducta humana s’havia de regir per les normes de la raó i les relacions socials havien de tindre com a base la llibertat, la tolerància i la igualtat, i que l’ésser humà tenia la capacitat per a progressar i buscar la felicitat.

Consideraven que els éssers humans naixen lliures i iguals en drets, i que a través de la raó s’arriba a la veritat, per la qual cosa li donaven una gran importància a la instrucció.

Tot això porta, inexorablement, a una lluita contra els estaments i la mentalitat tradicionals, els preceptes de la metafísica religiosa i les bases en què es recolzaven les monarquies.

Davant d’aquesta nova actitud, el poder va reaccionar de diverses maneres. Encara que el saber connectat amb les ciències útils va ser recolzat per les autoritats, la crítica a la tradició va ser rebutjada, reprimint qualsevol dubte exposat pels il·lustrats quant a la història manipulada pel poder i les llegendes creades per aquest per a mantindre el seu estatus. Sorgeix així una nova forma de govern anomenada «despotisme il·lustrat», la divisa de la qual més coneguda és la que proclama «Tot per al poble, però sense el poble», que aplica principis de la Il·lustració de manera paternalista i sense renunciar a cap privilegi.

La Il·lustració va tindre el seu reflex en els diferents àmbits artístics i quotidians. El Barroc i el Neoclassicisme es van seguir fins arribar, amb el Nou Règim, al Romanticisme, en arquitectura, música, literatura i art.

«Els països no estan cultivats en raó de la seua fertilitat, sinó en raó de la seua llibertat.»

Montesquieu

«La ignorància afirma o nega rotundament; la Ciència dubta.»

Voltaire