La il·lustración de les lletres

Les acadèmies eren lloc de conversació, que reunien estrats diferents, nacions pròximes o llunyanes, temes molt diversos. Amb una antiga tradició en les tertúlies, hi conviuen l’obertura i la rigidesa, l’oci i el treball, l’humor i la crítica. Com ha indicat Pedro Álvarez de Miranda, l’origen de les tertúlies ve tant de les llotges de teatre, on es reia i es criticava, com del seriós pare de l’església Tertul·lià, que tant entristia i censurava.

Es constitueixen com a institucions de transició entre dos mons, l’oci del noble i la curiositat del burgés. Són una obertura a la conversació, cap a formes privades de relació. Eren també la base de totes les teories polítiques que giraven entorn de la idea del contracte social. Teories en les quals es veu clarament que l’«Estat» es concep només com una prolongació dels individus que estableixen el contracte, o que la societat es concep igualment com la projecció, la prolongació dels individus que volen reunir-se i estableixen entre ells un contracte social. De manera que podem comprovar així com en la ideologia il·lustrada tots els elements de l’espai públic seran concebuts directament com una transparència, una representació de la privatització. És un camí cap a les formes privades, burgeses de relació, que el poder públic empararà i utilitzarà.

Les tertúlies i les acadèmies tenen unes característiques pròpies. Permeten l’exercici de l’amistat (contra els estaments), l’expressió de l’opinió (contra la raó), el manteniment del diàleg (contra la lliçó), de la utilitat (contra l’oci), i també de la igualtat en el tracte, les decisions col·legiades, la valoració del mèrit personal, de l’afinitat ideològica, del respecte i la tolerància intel·lectual. Es tracta d’una convivència mixta entre l’espai públic i el privat, en què s’articula l’arquitectura i la decoració com a estratègia d’integració, distinció i poder. En elles hi ha aristòcrates, gent de lletres, eclesiàstics, militars, burgesos, funcionaris, dones..., que no provenen del mateix estament, però comparteixen idees semblants en educació, com també preocupacions i interessos, temps lliure per a discutir i compartir, valors individuals que ressalten el mèrit personal, la preparació cultural i l’opinió. Poden ser interpretades com a formes de discussió i obertura política, com a mitjà de relació interestamental o interclassista, com a creadores d’opinió i de saber, de modes i de bon gust, com a institucions de millora social, cultural i científica. El reconeixement real suposa protecció, difusió, diners i rang. Així les acadèmies tenen reconeixement oficial i categoria superior, finançament i autonomia per mitjà dels seus estatuts, però alhora responen a les ordres o a les indicacions superiors.